D’on partia? Per posar-ho en context, la idea que tenia, abans de començar aquest màster, venia del meu mateix entorn familiar; ser fill de professors, germà d’una professora i nebot d’alguns més, donava per a moltes sobretaules i debats sobre la temàtica. Sols tenia clares unes poques coses, els professors són la clau de volta necessària, en tota societat que persegueix el progrés, l’exercici de la professió ha de ser vocacional i tenen més feina i responsabilitat de la que un es pot arribar a imaginar. Dit això, la visió era externa, passant de puntetes a l’hora d’entrar en matèria i ser conscient de tots els objectius, coneixements i aprenentatges a assolir i reciclar constantment. Tot un nou món, en el qual, a mesura que han avançat les classes, a voltes conscient, a voltes de forma inconscient, he anat adquirint nous aprenentatges que s’han anat acumulant i alhora modificant la forma en què ho veig avui en dia, més complex, però també més enriquidor i amb moltes poss...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada