AUTOREGULACIÓ DE L'APRENENTATGE

Ja estem aquí de nou! En aquesta ocasió, i després de la nostra darrera entrada sobre nou rol per al docent, entrem a revisar el model cíclic de Zimmerman (2000), sobre l’autoregulació de l’aprenentatge, i les tres fases en les que està dividit segons (Panadero i Tapias, 2014), amb l’ajuda de les reflexions posteriors que ens han facilitat els nostres companys, mitjançant infografies i en els seus respectius blogs. En aquest mètode, es cerca preparar els alumnes a l'hora d’afrontar el seu aprenentatge de forma intencionada, autònoma i efectiva (autoregulació) essent-ne conscient.

A la primera fase d’aprenentatge, la de planificació, ens endinsem en l’anàlisi de la tasca, on porta als alumnes a preguntar-se quines estratègies han de seguir per a realitzar la tasca. N’hi ha dos de fonamentals, l’establiment d’objectius primer, on es crea la consciencia de criteris d’avaluació i els nivells de perfecció a assolir, i segon, on l’anàlisi s’hauria de centrar en la planificació estratègica. En quant a les creences auto-motivadores, és important treballar el coneixement i gestió de les emocions dels alumnes, ja que el valor que aquests puguin donar a una tasca, i la direcció que tinguin cap a una objectiu definit, influeixen en la motivació .

Durant la fase d’execució iniciem un procés d’auto-observació necessari per tal de controlar el desenvolupament de l’activitat. Així podrem triar si continuar com ho estem fent o en cas negatiu canviar la manera d’actuar. Per a que l’alumne faci auto-observació existeixen dos tipus d’activitats. L’auto-monitorització (comprovació de correcció seguint criteris) i l’auto-registre (anotació o codificació de tota acció que es farà durant l’execució).

Una vegada s’està tenint en compte el que s’està fent (auto-observació) és important seguir l’estratègia més adient per l’alumne i fer accions encaminades a no perdre el fil, aquesta fase s’anomena autocontrol.

A la fase d’auto-reflexió, l’alumne aprèn a valorar el treball realitzat i tracta de donar sentit als resultats obtinguts en l’auto-judici. Mitjançant l'autoavaluació que l’alumne fa del seu treball com a correcte o incorrecte. Si coneix els criteris d’avaluació podrà reflexionar sobre els errors que ha comès i aprendre d’ells per a futures tasques. Malauradament, si desconeix els criteris sols valorarà com a èxit o fracàs sense arribar a reflexionar sobre les errades, i no podrà evolucionar.

Les atribucions causals (auto-explicacions que ens donem sobre el nostre èxit o fracàs en la tasca) on l’alumne es qüestiona el «Perquè ha passat això?» ens activen emocions que afecten directament a les expectatives que s’havia generat l’alumne i influeixen en la futura motivació per a futures tasques. 

L’auto-reacció serà l’última etapa que s’inicia en el final de les atribucions causals (auto-judici), un cop s’activen les emocions (positives o negatives) que influeixen en que l’alumne modifiqui o no les seves expectatives d'autoeficàcia i resultat. Aquestes variables condicionen la manera en que s’afrontarà una futura activitat. Per tant prendre el CONTROL d’aquesta etapa serà clau per a poder re-enganxar i afrontar de forma positiva una futura activitat per part de l’alumne. Deixem un interessant video d'opinió, dintre de la fase d'autoreflexió, per Neus Santmartí.

L’aprenentatge autoregulat, doncs, és necessari per a formar alumnes autosuficients i autònoms capaços de ser partícips en la seva formació i no ser només la representació d'una simple qualificació numèrica. Això ens porta a qüestionar-nos: Seran els docents capaços d’acceptar i incloure aquest sistema? Com ho rebran els alumnes, tindrà un efecte real?