UN NOU ROL PER AL DOCENT

En la nostra primera entrada vàrem endinsar-nos en els canvis pedagògics i educatius que s’han succeït en els últims temps, com afecta directament als principals actius de la comunitat educativa i els canvis necessaris i indispensables per a poder ser aplicats integrant les noves metodologies basades en les TIC, que requereixen els nous temps. En aquesta nova entrada, gràcies a les reflexions dels nostres companys, ens centrarem en el docent i el rol que assumirà en aquest nou context educatiu en construcció.

En primera instància ens endinsem en el model TPACK, que explicita la importància que el docent integri tecnologia, pedagogia i coneixement de forma transversal com a conjunt de continguts necessaris per a poder generar processos d’ensenyament-aprenentatge enriquidors per als alumnes.

Un anàlisi del document de Siemens, ens explica el nou rol del professor respecte al que s’esperava d’ell en l’aula tradicional, un cop integrades les noves aportacions TIC a l’aula educativa. El control del docent sobre la classe/aula és substituït per la influència d’aquest, jugant una sèrie de papers en entorns d’aprenentatge en xarxa, tals com ampliar els continguts propis, fer de guia i coordinador de forma constant, propera i en el temps, i fer també una bona anàlisi dels continguts, amb aportació de nous camins, ensenyant a filtrar la informació i a donar-li forma.

Davant les necessitats anteriorment esmentades, la demanda de docents adaptats al nou paradigma, esdevé un fet. És així com neix el “Marco Común de Competencia Digital Docente”, del 2017, amb l’objectiu que el professor, mitjançant el portfoli sigui capaç d’aprendre i d’autoevaluar-se, assolint els diferents nivells de competència proposats pel Marc, amb l’objectiu d’arribar a una docència d’alta qualitat.

Pel que fa a la UNESCO, destaca l’evolució del paper del professor des de la tradicional transmissió d’informació, cap a un enfocament més constructivista, on la col·laboració dels alumnes és primordial i el llibre de text perd protagonisme davant l’aprenentatge interactiu a través de les TIC.

Anteriorment un docent dominava dues competències bàsiques: la pedagògica i disciplinar. Amb la incorporació de les TIC apareix la competència digital. Però aquesta competència digital no es limita només a un ús instrumentalitzat de les tecnologies. En aquest article s’aporten 6 competències i la idea d’un nou model holístic per al docent, en el món digital.

Aquest model (p1, p2) proposa un docent generador i gestor de pràctiques pedagògiques emergents, sabent aplicar els continguts pedagògics de forma eficaç per a poder ajudar als alumnes a adquirir una determinada competència relacionada amb l’assoliment dels continguts i esdevinguin creadors mitjançant eines digitals (TPACK). També ha de ser capaç de relacionar les seves pròpies experiències amb el disseny educatiu i fent ús de les xarxes socials penetrar en les diferents fases reflexives. El docent ha d’adaptar el seu entorn personal d’aprenentatge a l’evolució de les noves tecnologies, essent creadors de ciutadans digitals amb una alfabetització crítica. A més a més ha de ser capaç d'utilitzar els models digitals per a comunicar-se amb les famílies.

Podem concloure que les TIC s'han introduït a la societat educativa i han fet canviar els sistemes tradicionals d'ensenyament. Els docents han d'adquirir noves competències relacionades amb l'aparició de les TIC i esdevenir experts i creadors de material pedagògic emergent per tal de proporcionar un ensenyament competencial als seus alumnes fent ús de les xarxes socials i les noves tecnologies. Està capacitat el professor per assolir aquest canvi de paradigma i poder-ho aplicar de forma que se'n beneficiïn els alumnes tenint en compte els recursos que disposa el món educatiu avui en dia?