Thinglink Toni. Les meves experiències

Per posar en context la meva situació inicial de coneixement de la professió de docent, diré que principalment la visió que tenia del docent és la de figura instructora bàsica de la meva trajectòria acadèmica. Apart d’aquesta visió un tant impersonal, tenia dos familiars directes que són professors i és a través d’ells tenia aquesta visió més humana, propera i real del que són els docents, on darrere d’aquest individu que imparteix les lliçons, hi ha una persona amb la seva pròpia trajectòria i que té el potencial per a treure el millor dels alumnes i ser una guia i un exemple en el camí d’aquests.

Amb la vocació de voler ser docent i decidit a seguir el camí de la docència, ja matriculat al màster de formació del professorat i havent rebut el coneixement teòric que ens han impartit, la visió que he pogut prendre d’aquesta professió ha ampliat altament el que jo considerava que era la feina del docent, o de les possibilitats que tenien aquests, sobretot aquesta última afirmació.

En rebre informació teòrica sobre aquest món, un fàcilment se’n adona de les moltes possibilitats que tenim els docents avui en dia de rebre informació per aplicar a la nostra professió, i també poder transmetre aquesta informació. Hem vist com la revolució de les noves tecnologies crea un nou paradigma en l’educació, creant infinitat de noves possibilitats, però amb la visió de que les noves tecnologies s’han d’implementar per ajudar i millorar aquesta educació de forma interactiva i com a eina de suport, no per “substituir el llibre per la tablet”. Hem vist com el docent agafa un nou rol, un rol on passa de transmetre la informació a través de les famoses "3R", a un model més constructivista, on el docent és un guia per als alumnes, com comentem en una entrada anterior al nostre Blog. També hem vist i reflexionat sobre la importància de l’autorregulació de l’aprenentatge en l’educació, a través del model cíclic de Zimmerman (2000). En definitiva, un seguit molt interesant de noves millores aplicables a l’educació que incrementarien notablement l’aprenentatge real dels nostres alumnes.

Una vegada passat el primer període d’observació en un centre, en el meu cas l’IES Sant Agustí, vaig poder comprovar que en part, totes aquestes noves metodologies s’estan aplicant. Per exemple, la meva tutora de pràctiques, na Marisol Torres, imparteix Cultura Científica a primer de batxillerat, i és una assignatura que treballa tots els temes per projectes, on el professor actua de guia dels alumnes. Opino que aquesta metodologia és ideal per a que ells puguin desenvolupar molt més eficaçment totes les competències. Però malauradament no és en moltes de les assignatures que això succeeix, ja que principalment pel currículum excessivament carregat, grups amb numero d’alumnes molt elevat, etc., fa que aquest tipus de classes no es puguin donar seguint les noves metodologies.

Per tant, és una pena, però majoritàriament per temes polítics s’està frenant una evolució de l’educació que és de gran importància, ja que tenim professors formats, tenim les eines, però amb currículum desfasat i amb poca inversió en educació, el progrés és molt mes lent.

Imatge  de Pixabay Licence CC0