fantasTIC

Per posar en context la meva situació inicial de coneixement de la professió de docent, diré que principalment la visió que tenia del docent és la de figura instructora bàsica de la meva trajectòria acadèmica. Apart d’aquesta visió un tant impersonal, tenia dos familiars directes que són professors i és a través d’ells tenia aquesta visió més humana, propera i real del que són els docents, on darrere d’aquest individu que imparteix les lliçons, hi ha una persona amb la seva pròpia trajectòria i que té el potencial per a treure el millor dels alumnes i ser una guia i un exemple en el camí d’aquests. Amb la vocació de voler ser docent i decidit a seguir el camí de la docència, ja matriculat al màster de formació del professorat i havent rebut el coneixement teòric que ens han impartit, la visió que he pogut prendre d’aquesta professió ha ampliat altament el que jo considerava que era la feina del docent, o de les possibilitats que tenien aquests, sobretot aquesta última afirmació. ...

Abans d'embarcar-me en aquest màster, seguia en un període d'experimentació per esbrinar a què em vull dedicar i que és el que realment m'agrada fer. En un principi era reticent a matricular-me al màster de formació al professorat pel simple motiu de què jo no estava d'acord amb el funcionament d'aquest sistema educatiu i perquè no volia ser igual que la majoria de professors que havia tingut durant la meva etapa d'alumne. Però queixar-se i no fer res no és la solució. A partir de la experiència d’un amic, em va comentar que les coses estan canviant i contant-me les seves classes em va fer despertar aquest sentiment de ser docent. Finalment vaig decidir matricular-me. Una vegada  començades les classes vaig percebre que la intenció de canvi existeix, però també existeixen moltes barreres que no ha fan possible, la més destacada el famós currículum. A partir de les vivències dels professors i del que apreníem a classe també anava entenent d'una manera m...

D’on partia? Per posar-ho en context, la idea que tenia, abans de començar aquest màster, venia del meu mateix entorn familiar; ser fill de professors, germà d’una professora i nebot d’alguns més, donava per a moltes sobretaules i debats sobre la temàtica. Sols tenia clares unes poques coses, els professors són la clau de volta necessària, en tota societat que persegueix el progrés, l’exercici de la professió ha de ser vocacional i tenen més feina i responsabilitat de la que un es pot arribar a imaginar. Dit això, la visió era externa, passant de puntetes a l’hora d’entrar en matèria i ser conscient de tots els objectius, coneixements i aprenentatges a assolir i reciclar constantment. Tot un nou món, en el qual, a mesura que han avançat les classes, a voltes conscient, a voltes de forma inconscient, he anat adquirint nous aprenentatges que s’han anat acumulant i alhora modificant la forma en què ho veig avui en dia, més complex, però també més enriquidor i amb moltes poss...

Thinglink. Víctor. Després de renegar i renegar una i mil voltes del sistema educatiu i tota l’àuria que l’envolta. Amb la idea d’escapar ben lluny d’aquest sistema en el qual he sofert durant l’etapa d’estudiant i les diverses barreres imposades per aquest, provocades per un sistema classista basat en la recerca del prestigi en “petit comitè” i allunyades del món real. Després d’aquest panorama i de la meva alienació al respecte, vaig decidir canviar de metodologia, de la crispació a l’acció. Per tal cosa, en l’estiu vaig matricular-me en el màster de professorat, amb la idea de canviar el sistema per dins.             Per conseqüent, partia amb la idea de canviar el sistema amb els objectius de: motivar els alumnes i treure el 100 % del seu potencial ; de despertar l’interès per la matèria; la curiositat i la importància d’estudiar; la de ser un referent per als alumnes, no només en la mateixa matèria sinó amb la seva ...

Que la societat actual evoluciona a ritmes vertiginosos és una realitat, i si parlem d’educació, aquest fet no anava a ser menys. Hem pogut comprovar com en pocs anys la introducció i l’aparició d’innovacions en les metodologies d’aprenentatge ha estat una constant, sobretot en el que es refereix a les noves tecnologies de la informació. Tota aquesta evolució fa, que haguem de replantejar-nos la visió i el funcionament de l’educació, més concretament del com aprenem. Per aquest motiu, ressorgeix amb força el concepte de “entorn personal aprenentatge” (EPA) o (PLE) (Personal Learning Environment, en anglès), que no és una altra cosa que el: “conjunt de fonts d'informació, eines, connexions i activitats que cada persona utilitza de forma assídua per a aprendre”, com descriuen Linda Catañeda i Jordi Adell . A l’entrada anterior del nostre blog, definim i reflexionem sobre l’aprenentatge autoregulat (SRL) segons el model cíclic de Zimmerman . Baix el meu punt de vista, el S...

La tecnologia ha canviat la manera d’organitzar-nos i les eines que emprem a l’hora de desenvolupar una activitat o un projecte. Abans de l’entrada de les TIC a la societat, l'única formació i eines que es disposaven eren les que et deien els teus companys, els llibres i documents que podies llegir. Això implicava que la informació no estava actualitzada i que segons quin tema cercaves no trobaves informació. Ara gràcies a les TIC podem trobar tota mena d'informació a la xarxa, a vegades inclús massa. La tasca que hem de fer avui en dia és seleccionar la informació adequada entre tot el que ens podem trobar al núvol. El PLE (Personal Learning Education) o entorn personal d’aprenentatge, ens ajuda a seleccionar i esquematitzar tota aquesta informació i eines. El PLE És molt útil, ja que existeixen una quantitat molt gran d'eines informàtiques i a l’hora d’organitzar-se pot ser de gran ajuda. És important saber perquè serveix cada aplicació i com utilitzar-la. Dur...

Si donem un cop d'ull al passat més recent, no fa falta mirar massa endarrere, el nostre entorn personal d'aprenentatge era la mateixa biblioteca (tant particular com pública), única font d'estudi a l'abast de la mà, amb les grans enciclopèdies com a grans gurus del coneixement. Avui en dia i gràcies a les TIC motivades pel creixement exponencial derivat del desenvolupament tecnològic actual, els entorns personals d'aprenentatge han canviat radicalment, adquirint nous significats. Ens trobem en l'autodenominada «revolució de la societat de la informació i del coneixement» on les TIC han agafat una notorietat predominant modificant aspectes de la vida social, cultural, professional i sense cap mena de dubte, en els àmbits d'ensenyament i aprenentatge educatiu. Per tant, actualment els PLE (Entorns Personals d'Aprenentatge en anglès) són un conjunt d'eines, fonts d'informació, interconnexió i activitats que utilitzem de forma habit...

PLE-Víctor Un Entorn Personal d'Aprenentatge (Personal Learning Environment, PLE ) és el conjunt d'elements (recursos, activitats, fonts d'informació) utilitzats per a la gestió de l'aprenentatge personal. Fa relativament poc temps, després d'acabar la carrera universitària, i després d'acabar el CAP (actualment màster en formació de professorat) i també algun curs sobre metodologia didàctica, els professors es creien estar preparats per a realitzar una programació didàctica i fins i tot planificar i seqüenciar les explicacions i activitats d'una unitat didàctica. Quan s’enfrontaven a una aula per primera vegada, la metodologia a seguir per a preparar la unitat didàctica, era passar-se els dies previs consultant els llibres, dissenyant activitats, buscant recursos educatius. És a dir, dies de treball per a preparar una sola classe (si ho volies fer bé). Què ha passat des de l’arribada d'internet i les xarxes socials? És igual avui en dia o ...